Carme Riera

Va nàixer a Palma de Mallorca l’any 1948.És escriptora assagista, novel·lista, col·laboradora de ràdio i també és professora en la UAB. Ha rebut molts premis com:

- Premi Ramon Llull, 1973: Qui hi és n’Àngela?

- Premi Prudenci Bertrana: Una primavera per a Domènico Guarini.

- Premi Josep Pla, Creixell i Lletra d’Or: Dins el darrer blau.

Dins el darrer blau va ser la primera obra catalana en rebre el premi internacional de narrativa. A més, és una de les obres més ambicioses de l’autora i presenta una panoràmica històrica que mostra l’acció de la inquisició contra els “xaetes” (descendents de jueus conversos) de Mallorca. És una novel·la de caire històric.

Així, aquesta autora junt amb altres com Rosa Montero, Esther M, o Montserrat Roig formen el que s’ha anomenat la generació de la dècada dels 90 que va suposar un boom en la literatura femenina del moment.

L’eix temàtica de la literatura de Carme Riera va ser durant molt de temps la identitat. En les últimes novel·les la identitat ja no té res a veure. La seua narrativa comprén un doble qüestionament característic de l’art post-modernista:

1) Es qüestiona sobre el debat vida-ficció, on qüestiona l’origen de la subjectivitat, del propi jo.

2) El procés de construcció del text.

Algunes obres:

- Te deix, amor, la mar com a penyora (1974)

- Jo pos per testimoni les gavines.

- El temps d’una espera.

- Una primavera per a Domènico Guarini.

Totes quatre són textos que poden ser inclosos dins de la narrativa d’autodescobriment o de consienciació, que pretén descriure el procés en el temps i l’espai al qual se sotmeten les protagonistes a la recerca de la pròpia identitat.

Un dels elements més importants de la narrativa de Carme Riera és l’intimisme, però aquest intimisme està més pròxim als personatges de la primera època, ja que després evoluciona cap a la realització de realitats històriques.

Una primavera per Domènico Guarini, és una novel·la que es pot interpretar com un sobre viatge, un d’exterior que és el que fa Clara, la protagonista que viatja a Florència per tal d’entrevistar a Domènico Guarini que és un home que ha atemptat contra l’obra de Botticceli. D’altra banda està el viatge interior, la protagonista ha d’assumir la maternitat fora del matrimoni, els 8 dies que dura el viatge serveix per a rememorar el passat i el present de Clara (1981).

L’última novel·la que ha escrit és Natura quasi morta (2012). L’autora conrea el gènere policíac. I parteix d’una història real, parteix de la desaparició d’un erasmus a la UAB. El títol de la novel·la s’inspira en l’obra (pintura) d’una autor alemany, George Flegel.