Va nàixer a València el
1975. Dramaturga, poeta i actriu, representa les seues obres i també les
dirigeix.
Normalment, la seua
creació teatral respon als paràmetres no convencionals que es poden qualificar
de nova performació, aquell acte en què l’actriu intenta lligar el que succeeix
en l’escenari, açò fa que les fronteres es diluesquen de la realitat i la
ficció.
Alguns estudiosos han
dit que els autors nascuts entre els 60 i 70 pertanyen a la generació del baby
boom: No admeten tenir trets generacionals encara que tots tenen en comú el
fet de crear un teatre molt transgressor. És clar que Patrícia Pardo és d’aquesta
generació.
Normalment les
temàtiques que tracta reflexionen sobre l’entorn de la identitat de l’individu
i dels temes politico-socials. La seua temàtica comença
per temàtiques individuals però les fa extensibles a tota la societat. Per a
fer-ho utilitza la ironia i l’absurd.
Augusta,
és una de les seues primeres obres que es va portar a l’escenari al 2007 i dóna
la casualitat que també és una peça breu dividida en tres sketch. En moltes
ocasions va vestida de pallassa o de clown per parodiar el devenir dels
sentiments humans. Augusta
està pensada per a una representació aconvencional, així el text escrit podem
observar la manca a didascàlies, la manca de diàleg i és un text on l’actriu
deuria monologar (confessió personal).
En els seus textos
contraposa situacions quotidianes amb la crueltat amb que es poden desenvolupar
les creacions humanes, els seus textos mostren una mena de tensió entre
contraris (estètica grotesca).
Comissura
(2010), l’escenari d’aquesta intenta ser una mena de circ i al voltant hi ha
una mena de ciris, músics ambulants... Intenta simular una mena de circ.
És una dramaturga que
conrea un teatre poc convenvional, el fet de vestir-se de clown o de pallassa
és una eina d’expressió contemporània. Es tracta d’un teatre en què moltes
vegades prima l’estètica grotesca perquè desenvolupa situacions dramàtiques amb
un contra absurd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada