diumenge, 10 de novembre del 2013

Els viatges d'Aurora Bertrana

Girona, 1982 -Berga, 1974.  Va ser un model de dona intel·lectual del moment.

El seu pare era Prudenci Bertrana, l’autor de JosafatPrudenci era periodista i escrivia en “La Veu de Catalunya” i va fer que la seua filla començara a escriure articles per aquest periòdic.

Aurora Bertrana va estudiar música, concretament violoncel, la qual cosa li va permetre mantenir l'economia familiar en moments en què la seua família havia patit una davallada econòmica.

Al voltant de l'any 1923 viatja a Suïssa. És allí on va començar a publicar articles periodístics a “La Veu de Catalunya”. Quan va veure els Alps va escriure la seua primera novel·la Edelweis que es va publicar a l’any 1937.A més,  estudià música al Centre Dalcroze, però ho va deixar per la rigidesa de l’escola i va formar una banda femenina de jazz. Si més no, allí mateix va conèixer al que seria el seu marit, i va marxar a la Polinèsia, on va escriure una sèrie de cròniques viatgeres i les va publicar en: D’ací i d’allà. Fruit d’aquesta experiència, quan va tornar va convertir les seues cròniques en un llibre: Paradisos oceànics, el qual va assolir crítiques i elogis.

Va tindre fama de dona viatgera. Tot i això, en tornar dels seus viatges, va ser requerida per les conferències per a instruir a la dona.

Al voltant dels anys 30 ella ja s’havia fet fama en el panorama, aquesta fama es degué als seus escrits, també tenia fama d’intel·lectual. Va fundar una universitat obrera femenina. I a l’any 1933 va ser nomenada a corts per Esquerra Republicana com a diputada.

L’any 1935 va viatjar al Marroc per escriure una sèrie de cròniques que reflectia la vida de la dona musulmana, va adjuntar totes les cròniques i va fer el llibre El Marroc sensual i fanàtic, què va ser editat al 1936. Si més no, l’esclat de la Guerra Civil Espanyola al mes de juliol va provocar que l’obra no tinguera l’acollida i l’èxit esperant.

Aurora Bertrana es va exiliar a Ginebra (Suïssa), on tenia la doble nacionalitat. I no va ser fins passar 12 anys que va poder tornar.

El viatge de Marroc el va fer ella asoles. El fet d’estar exiliada va truncar la seua carrera literària. I ja al 1949 torna a Catalunya.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada