Girona, 1982 -Berga, 1974. Va ser un
model de dona intel·lectual del moment.
El seu pare era Prudenci
Bertrana, l’autor de Josafat. Prudenci era periodista
i escrivia en “La Veu de Catalunya” i va fer que la seua filla començara a
escriure articles per aquest periòdic.
Aurora Bertrana va
estudiar música, concretament violoncel, la qual cosa li va permetre mantenir l'economia familiar en moments en què la seua família havia patit una davallada econòmica.
Al voltant de l'any 1923 viatja a Suïssa. És allí on va començar a publicar articles periodístics a “La Veu de
Catalunya”. Quan va veure els Alps va escriure la seua primera novel·la Edelweis que es va publicar a l’any
1937.A més, estudià música
al Centre Dalcroze, però ho va deixar per la rigidesa de l’escola i va formar
una banda femenina de jazz. Si més no, allí mateix va
conèixer al que seria el seu marit, i va marxar a la Polinèsia, on va escriure una sèrie de cròniques viatgeres i les va publicar en: D’ací i d’allà. Fruit d’aquesta
experiència, quan va tornar va convertir les seues cròniques en un llibre: Paradisos oceànics, el qual va assolir crítiques i elogis.
Va tindre fama de dona
viatgera. Tot i això, en tornar dels seus viatges, va ser requerida per les conferències per a instruir a la
dona.
Al voltant dels anys 30
ella ja s’havia fet fama en el panorama, aquesta fama es degué als seus
escrits, també tenia fama d’intel·lectual. Va fundar una universitat obrera
femenina. I a l’any 1933 va ser
nomenada a corts per Esquerra Republicana com a diputada.
L’any 1935 va viatjar al Marroc per escriure una sèrie de cròniques
que reflectia la vida de la dona musulmana, va adjuntar totes les cròniques i va
fer el llibre El Marroc sensual i fanàtic, què va ser editat al 1936. Si més no, l’esclat de la Guerra
Civil Espanyola al mes de juliol va provocar que l’obra no tinguera l’acollida
i l’èxit esperant.
Aurora Bertrana es va exiliar a Ginebra
(Suïssa), on tenia la doble nacionalitat. I no va ser fins passar 12 anys que va poder tornar.
El viatge de Marroc el
va fer ella asoles. El fet d’estar exiliada va truncar la seua carrera
literària. I ja al 1949 torna a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada